L’espectacle

FRIDA

Projecte Frida proposa la revisió i posada en escena de l’obra Frida, creada per Amèlia Boluda el 1993. La coreografia és un homenatge a la figura de la pintora mexicana Frida Kahlo.

Aquest projecte forma part de les activitats adreçades a la recuperació de l’Arxiu audiovisual del patrimoni artístic i coreogràfic de la companyia Ballet Contemporani de Barcelona. La seva revisió introdueix canvis en la dramatúrgia de l’obra i l’adaptació de la música per quatre intèrprets i una cantant, que actuaran en directe.

La revisitació de Frida compta amb un equip artíctic i tècnic de 21 persones i s’estrenarà al Grec 2014 Festival de Barcelona.

La memòria coreogràfica

El projecte Frida forma part de la recuperació de l’Arxiu audiovisual del patrimoni artístic i coreogràfic de la companyia Ballet Contemporani de Barcelona (BC.B), començat l’any 2005, amb la finalitat de donar a conèixer la història de la companyia, pionera de la dansa contemporània a Catalunya.

El 2010, gràcies a la iniciativa del Mercat de les Flors i La Caldera van fer possible la posada en escena de Passacaglia, una de les coreografies més emblemàtiques de BC.B.

A finals del 2012, dos nous esdeveniments: Mirades transmeses i Repertori de dansa contemporània a Catalunya, presentats al centre Arts Santa Mònica, van suposar un pas més dins de les accions realitzades per a la recuperació de la memòria recent de la dansa a Catalunya. Essent la dansa un art efímer com ho és, aquesta tasca esdevé necessària. En aquesta ocasió es van poder veure escenes de dos coreografies de BC.B, on les mirades, els gestos i els moviments del passat eren transmesos i transformats amb complicitat, configurant noves geografies que s’entrellaçaven entre el passat i el futur. Així mateix, es va organitzar una taula rodona on coreògrafs i directors de companyies de dansa contemporània, a més de responsables de centres de programació i educació, van debatre sobre la necessitat d’identificar, recuperar i «revisitar» (si és oportú), el repertori de dansa contemporània del nostre país.

Frida

La coreografia Frida fou estrenada el 1993 pel Ballet Contemporani de Barcelona al Festival de las Artes de San José (Costa Rica) amb l’actuació en directe de l’Orquestra Simfònica Juvenil de Costa Rica. L’obra era un homenatge personal a la figura de la pintora mexicana Frida Kalho. Des de la seva estrena va tenir molt bona acollida per part del públic i de la crítica. L’obra fou escollida per representar a Espanya a la XXII Biennal Internacional d’Art de Sao Paulo, Brasil, el 1994. Amb posterioritat va ser representada en teatres de diverses ciutats d’Europa i Llatinoamèrica.

Ara la intenció és recuperar Frida revisitant la coreografia sota una mirada actual i presentar-la dins del marc del GREC Festival de Barcelona del 2014, coincidint que durant l’any 2014 es celebrarà el 60 aniversari de la mort de Frida Kahlo.

 Frida (3)

«Nunca pinto sueños o pesadillas.

Pinto mi propia realidad.»

Frida KAHLO

 

La revisió de l’obra

La coreografia està inspirada en la vida de Frida Kahlo, en la intensitat humana de la persona, en la seva fortalesa davant els greus problemes físics que el destí li va procurar des de molt jove, la lluita per defensar els seus ideals, la seva actitud com a dona i, sobretot, com convertir l’art en una forma de teràpia: «per combatre el dolor i l’avorriment», deia ella.

Sobre aquestes premisses s’estructura una seqüència d’escenes que ens parlen de la turbulenta i apassionada relació amb el seu marit, el pintor Diego Rivera, dels diferents amants que va tenir; del compromís polític dins de la revolució mexicana i dels seus amics els catxutxes –grup d’artistes i revolucionaris que la van envolta– així com de la disminució física que va patir a causa d’un accident. Escenes que revelen, de manera personal i no cronològica, la sensibilitat d’una dona independent i rebel, i on prevalen les emocions i les sensacions.

L’espectacle que es vol presentar el 2014 és una Frida revisada principalment des d’una nova perspectiva dramatúrgica, que transforma i enriqueix l’original posada en escena. El concepte de l’obra roman igual, es manté la mateixa essència, però la mirada ha estat alterada, és des de els nostres dies presents que s’actualitza i es redefineix aquesta proposta. L’objecte de la revisió és trobar un contrapunt entre les escenes més intimes, on només intervenen els personatges principals, i les escenes col·lectives. S’incorporen quatre ballarins més que interpreten els papers dels catxutxes. D’una banda es tracta de mostrar la vida personal de Frida en una atmosfera tancada i malaltissa, i d’altra banda els moments que vivia el poble mexicà que l’envoltava, un poble obert i lluitador.

La música és l’altre aspecte dramatúrgic que en aquesta actualització del projecte s’ha volgut revisar d’una manera especial: els músics estan a l’escena compartint l’espai amb els ballarins. També implica una mirada nova i contrastada al món habitat per totes les passions que va viure Frida Kahlo. La banda sonora essencialment «popular», amb una instrumentació tímbrica alegre i potent, ha de contrastar amb la música en directe executada per uns instrumentistes, els quals han de copsar la justa dimensió del bategar del personatge, on vida i mort, amor i infidelitat, popularisme i cultura, emergien fins convertir a Frida Kahlo en un sentiment universal.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s